diumenge, 7 de setembre de 2008

Manifest embarcador 08

CLOENDA EMBARCADOR 2008

I vet aquí que hem arribat al final d'una altra temporada del nostre embarcador.
I bé calia celebrar-ho!




El Grup de defensa del Ter, ja fa un grapat d'anys que, entre d'altres objectius, ens vàrem entossudir a fer allò que calgués, per que el riu fos retornat als seus legítims propietaris.
Propietaris, que, encara que a vegades ho sembli, no són Endesa i altres indústries hidroelèctriques, corporacions agropecuàries, papereres, pellaires i d'altres espavilats.
Els propietaris del riu, som tots els ciutadans, el Ter, és patrimoni de tots, és part indestriable del paisatge, i del bagatge natural, històric, cultural i sentimental del nostre país i de la nostra gent.
Amb aquest objectiu posàrem en marxa, entre tots, i amb més voluntat que mitjans, el nostre embarcador, i a fe de déu que al cap dels anys, aquesta realitat que ara vivim, ha superat amb escreix les expectatives més optimistes.
No sols hem aconseguit acostar i reconciliar els manlleuencs amb el Ter, sinó que de mica en mica, ha anat esdevenint un dels eixos del lleure de la nostra ciutat.
Un cop redescobert el riu, s'impulsà definitivament el museu, hi aterrà artesanàlia, l'aplec de sardanes, la mabi, la festa jove, ressuscità el serpent i jo què sé quantes coses més.
I vés per on, no sé ben bé com, hem esdevingut “la capital del Ter”.
Poca broma!
I això només amb quatre piragües, i una caixa de camió vella.
I la força, les idees, la voluntat i la generositat de tots vosaltres.

I això que encara no som enlloc!
Déu n'hi dó encara, i només parlant a nivell local, la feina que hi ha per fer! I per mostra uns botons:
Molta capital del Ter i molta conya marinera, però, del Dolcet a can Llanas, el cabal del riu, ni de lluny s'acosta al cabal fixat per la llei, que és el cabal necessari per garantir el seu bon estat ecològic.
Una pixaradeta d'aigua que deixa anar el canal, i encara ha de sofrir un abocament continu d'aigua residual, a l'alçada del camp de futbol, que el col·lector de la depuradora no recull.
I el pobre serpent, no m'estranya que se'l vegi tan content, passejant pel poble el dia de la festa major. Clar, la resta de l'any, pobret!, es veu obligat a viure a la devesa, aquest indret que fou un meravellós bosc de ribera, zona verda municipal, i que ara llangueix sota dos pams de caca de la vaca, mentre els manlleuencs, compungits, hem de contemplar el desastre, des de l'altra banda del riu.
Un riu que es passeja al llarg de més de dos quilòmetres per la nostra ciutat, i que per poder accedir a la seva ribera, arran d'aigua, a passejar, a pescar, a jeure o a estimar-se, els vint mil manlleuencs i no sé quants forans més que ens visiten, disposem dels vint-i-cinc miserables metres de l'embarcador.
A la vista d'aquestes i d'altres semblants barbaritats, demanem al consistori i a les autoritats que haurien de tenir-ne cura, que posin fil a l'agulla i solucionin d'una vegada aquest seguit d'incoherències, i retornin al riu i al seu entorn la dignitat perduda i als ciutadans el patrimoni natural i cultural, que mai haurien d'haver perdut, per poder merèixer, amb tots els honors, l'espaterrant títol de “capital del Ter”.

A tots vosaltres, socis, amics i gent de bé que heu compartit i col·laborat durant aquests mesos a fer possible aquesta delícia vora del riu, l'enhorabona, gràcies i per molts anys!
Visca el Ter!
Visca la terra!
Visca Catalunya!

Manlleu, 7 de setembre del 2008.
Grup de Defensa del Ter,
Jesús Soler i Vilaró, president